DIFERÈNCIES ENTRE OPERACIONS NO SUBJECTES I EXEMPTES D'IVA

La Llei d’IVA preveu algunes operacions en les quals no s’ha d’aplicar l’IVA: són les operacions no subjectes i les operacions exemptes.

Les diferències entre aquestes són les següents:

•  Les operacions no subjectes a l’IVA són les que queden excloses de l’aplicació de l’impost perquè no es produeix el fet imposable.

•  Les operacions exemptes d’IVA són aquelles a les quals, tot i estar subjectes a l’aplicació de l’impost, no s’aplica per diferents motius.

OPERACIONS NO SUBJECTES A L'IVA

Les operacions no subjectes a l’IVA són aquelles que, per la seva naturalesa, queden fora de l’àmbit d’aplicació de l’impost, és a dir, són operacions que equivalen a la no-realització del fet imposable.

Podem indicar algunes de les operacions no subjectes a l’IVA, com per exemple:

• El lliurament gratuït de mostres de mercaderies amb finalitats de promoció.

• Els serveis prestats per les persones físiques que treballin per compte d’altri

(salaris dels treballadors).

• La transmissió de la totalitat del patrimoni empresarial o professional a un únic adquirent que continuï la mateixa activitat.
•  La tramesa de diners a títol de contraprestació o pagament.

OPERACIONS EXCEMPTES D'IVA

EXEMPCIONS (El proveïdor sempre ha d'indicar en la factura que l'operació està exempta d'IVA)

• Serveis de docència, prestats per entitats de Dret Públic o privades autoritzades per
l'Estat, les CCAA o altres ens públics per a l'exercici d'aquestes activitats:

•  Educació de la infància i la joventut, fins al nivell universitari i de postgrau.
•  Ensenyament d'idiomes.
•  Formació i reciclatge professional.

• Classes particulars, prestades per persones físiques, sobre matèries incloses en els
plans d'estudi de qualsevol nivell educatiu.

• Serveis esportius prestats per entitats de Dret Públic, federacions o entitats privades de
caràcter social (no estan exempts els espectacles esportius).

• Serveis culturals prestats per entitats de Dret Públic o privades de caràcter social:

•  Els propis de biblioteques i arxius.
•  Visites a museus, llocs històrics o parcs naturals.
•  Cursos, seminaris i congressos.

• Serveis professionals (persones físiques) prestats per artistes plàstics, escriptors,
compositors, traductors... Només estaran exemptes les traduccions d'obres originals de
caràcter literari, artístic o científic; per tant, no estaran exemptes, per exemple, les
traduccions d'instruccions tècniques, informes, cartes comercials, contractes jurídics,
etc.

• Segurs i serveis públics postals

ELS TIPUS D'IVA

El tipus d'IVA al que tributen els béns i serveis més significatius  són:

TIPUS REDUÏT (10%)

• • Transport de viatgers.
• • Utilització d'autopistes.
• • Hotels.
• • Restaurants.
• • Entrades biblioteques, archius, centres de documentació, museus, galeries d’art, pinacoteques.
• • Espectacles esportius de caràcter aficionat.
• • Exposicions i fires de caràcter comercial.
• • Especialitats farmacèutiques per a ús en animals.
• • Altres productes, material i equip sanitari.
• • Llavors, bulbos i esqueixos.
• • Aliments, excepte els bàsics, i aigua.
• • Serveis de recollida i tractament de deixalles i residus, desratizació i tractament d'aigües residuals.

TIPUS SUPERREDUÏT (4%)

• • Llibres, diaris i revistes que no continguen única o fonamentalment publicitat (les publicacions electròniques tributaran al 21%, encara que el seu contingut siga el mateix que el llibre o revista en paper).
• • Partitures, mapes, quaderns de dibuix i altres objectes que únicament puguen utilitzarse com material escolar, excepte els aparells electrònics.
• • Medicament per a utilització en humans.
• • Productes alimentosos bàsics (pa comú, llet, formatge, ous, fruites, verdures, hortalisses, cereals i tubercles)

TIPUS NORMAL (21%): La resta de béns i serveis no exempts de l'impost.

RÈGIM ESPECIAL DE LES AGÈNCIES DE VIATGES: 

El proveïdor farà constar en la factura, a petició de l'interessat i sota la denominació quotes d'IVA incloses en el preu, la quantitat
resultant de multiplicar el preu total de l'operació per 6 i dividir per 100 (6%). Així mateix, haurà
de fer constar que les operacions estan subjectes al règim especial de les agències de viatges.

DOCUMENTS ADMINISTRATIUS IV- L'OFICI

OFICI

Comunicació escrita de caracter oficial integrada en la tramitació d'un procediment administratiu i que tracta d'un sol tema. Segons el destinatari els oficis poden ser de dos tipus:

- Ofici intern: adreçat a un altre òrgan administratiu o a un funcionari o funcionària.

- Ofici extern: adreçat a una persona física o jurídica que no pertanyi a l'Administració (empresa,etc.).
Un tipus especial d'ofici és la notificació, que és regulada per una normativa específica.

Format: DIN A4 (210 x 297mm) o bé DIN A5 (210 x 148mm).

FES CLIK AQUÍ PER VEURE UN EXEMPLE DE L'OFICI

CRITERIS GENERALS DE REDACCIÓ

L'ofici segueix una estructura generalment constant i s'ajusta als trets de funcionalitat i de formalitat que caracteritzen les comunicacions oficials. Els aspectes més destacables pel que fa a la seva redacció són els següents:

• Document monotemàtic: tracta d'un sol tema.
  
• To clarament impersonal i formal, a causa del seu valor de comunicació oficial feta per un càrrec, sobretot en els de caràcter intern.
  
• Estructuració lògica del contingut de l'ofici, per mitjà de paràgrafs breus i separats: introducció de l'assumpte, exposició de fets, arguments o consideracions i conclusió a partir d'una síntesi, una petició, etc.
  
• Claredat, precisió i concisió en l'expressió de les idees. La redacció és especialment concisa en els de caràcter intern.
  
• El tractament personal:
  - Emissor:
  Primera persona del singular (jo): comunico, demano, etc.
  Primera persona del plural (nosaltres): comuniquem, demanem, etc. Té un cert valor de modèstia i representa la globalitat de la institució o de la unitat des d'on s'escriu.
  
  - Destinatari:
  Segona persona del plural (vós): rebreu, vau comunicar, etc.
  Tercera persona del singular (vostè): rebrà, va comunicar, etc.

FRASEOLOGIA ÚTIL

Fórmules d'introducció:

- D'acord amb el que disposa l'article... del Reial Decret ..., li comunico que...
- En relació amb..., us comunico que...
- Per tal de/que..., us demano que...
- Li trameto, annex/a, l'informe/la documentació...
- Em plau comunicar-vos/fer-vos arribar/adjuntar-vos...
- D'acord amb..., li faig arribar... 

Fórmules de conclusió:

- Per això, li demanem/sol·licitem...
- Si desitgeu més informació...
- Quedem a la seva disposició per a tot el que necessiti.
- La qual cosa us comunico perquè...

DOCUMENTS ADMINISTRATIUS III- EL CERTIFICAT

CERTIFICAT

Document per mitjà del qual un funcionari públic competent o persona autoritzada dóno fe d'un fet, del contingut d'un document, de les circumstàncies que consten en arxius, registres, llibres d'actes, etc.

Format: DIN A4 (210 x 297mm).

FES CLIK AQUÍ PER VEURE UN EXEMPRE DEL CERTIFICAT

CRITERIS GENERALS DE REDACCIÓ

El certificat, com altres documents administratius, segueix una estructura generalment constant i s'ajusta bàsicament als trets de funcionalitat i de formalitat que caracteritzen les comunicacions oficials. Els dos aspectes més destacables són els següents:

• To formal i concís, a causa del seu valor de comunicació oficial feta per un càrrec.
  
• El tractament personal:
  - Emissor:
  Primera persona del singular (jo): CERTIFICO, signo, etc.
  
  - Destinatari:
  Impersonal, perquè la destinació final d'aquest document no acostuma a ser explícita: I perquè consti...

FRASEOLOGIA ÚTIL

Fórmules per a la certificació (apartat 3):

- Que, d'acord amb la documentació que tenim en aquest servei, el senyor...
- Que, dels antecedents que posseïm en els nostres arxius, resulta que...
- Que la senyora... ha seguit amb aprofitament el curs de...

Fórmules de certificació (apartat 4):

- I perquè consti, signo aquest certificat.
- I perquè consti i a petició de la persona interessada, signo aquest certificat.
- I perquè consti i a l'efecte de..., signo aquest certificat, amb el vistiplau de...
- I perquè consti i tingui els efectes que corresponguin, signo aquest certificat.

DOCUMENTS ADMINISTRATIUS II- EL SALUDA

SALUDA

Document de caracter protocol·lari que s'usa per a comunicacions breus, com ara notes d'agraïment, de felicitació, etc. Només fan servir saludes els alts càrrecs de l'Administració.

Format: targeta gran de 105 x 210 mm.

FES CLIK AQUÍ PER VEURE UN EXEMPLE DEL SALUDA AMB LES SEVES PARTS IDENTIFICADES

CRITERIS GENERALS DE REDACCIÓ

El saluda és un document de caràcter protocol·lari, amb un contingut que permet poques variacions i que es caracteritza pel fet que està parcialment imprès. Els aspectes més destacables pel que fa a la seva redacció són els següents:

• To formal i de cortesia, a causa del seu caràcter protocol·lari.
  
• Concisió i brevetat del text que conté el cos del saluda —el motiu de la salutació— perquè la informació que es transmet en aquest apartat apareix com una frase subordinada o coordinada i no convé que s'allargui gaire.
  
• El tractament personal:
  – Emissor:
  Tercera persona del singular: Saluda, li agraeix, etc.
  
  – Destinatari:
  Tercera persona del singular: ...ha tingut la gentilesa de...

FRASEOLOGIA ÚTIL

Fórmules per expressar el motiu de la salutació:

- ...el seu bon amic... i li agraeix...
- ...la senyora..., que ha tingut l'amabilitat d'enviar-li...
- ...el senyor... i es complau a convidar-lo a...
- ...la senyora... i la felicita per...

DOCUMENTS ADMINISTRATIUS I - LA INSTÀNCIA O SOL·LICITUD

SOL·LICITUD O INSTÀNCIA

Sol.licitud escrita feta per un particular a l'organisme competent sobre una matèria de tramitació prevista per la normativa vigent.

Format: DIN A4 (210 x 297 mm).

Fes CLICK AQUÍ per veure un model i les seves parts

CRITERIS GENERALS DE REDACCIÓ

La sol·licitud, com altres documents administratius, segueix una estructura força constant. L'exposició de motius i el nucli de la sol·licitud (apartats 2 i 3) constitueixen el cos central d'aquest document. Pel que fa a la redacció d'aquests apartats, els aspectes que cal tenir en compte són els següents:

• To neutre i respectuós.
  
• Estructuració lògica i tan simplificada com sigui possible. Si l'exposició de motius i el nucli de la sol·licitud contenen diverses informacions, és convenient ordenar-les d'acord amb el temps en què se succeeixen o bé d'acord amb l'argumentació, i escriure-les en paràgrafs separats.
  
• Claredat i concisió en l'expressió de les idees. És millor redactar tots dos apartats amb oracions breus que amb una única oració llarga.
  
• El tractament personal:
  – Emissor:
  Primera persona del singular (jo): EXPOSO: Que sóc professor de..., etc.
  
  – Destinatari:
  Són preferibles les formes impersonals: DEMANO (i no pas us/li DEMANO): Que em sigui concedit, La concessió de... (i no pas Que em concedeixi...), etc.

FRASEOLOGIA ÚTIL

Fórmules per a la identificació:

- ...que visc a.../...amb domicili a..., codi postal..., comarca de..., plaça/carrer..., núm...., telèfon...
- ...amb document d'identitat núm..../...que tinc el número de document d'identitat... (expedit a..., el dia...)

Fórmules per a la sol·licitud:

- Que s'accepti la petició/sol·licitud de...
- Que em sigui concedit...
- La concessió de...

LA NÒMINA III

FES CLIK AQUÍ PER VEURE LES BASES DE COTITZACIÓ DEL 2015 ACTUALITZADES

LES BASES DE COTITZACIÓ

La base de cotització es calcula afegint a les retribucions mensuals que tingui dret a percebre el treballador, o que realment percebi, de ser aquestes superiors, la part proporcional de les pagues extraordinàries i les altres percepcions de venciment superior al mensual o que no tinguin caràcter periòdic i se satisfacin en l'exercici.

LA BASE DE COTITZACIÓ DE CONTINGÈNCIES COMUNES (BCCC):

Una vegada fixats els conceptes computables a efectes de cotització, exceptuant-ne les hores extraordinàries (que sí que es computen per a la base de cotització per contingències professionals, desocupació, Fons de Garantia Salarial i formació professional), cal tenir en compte les següents normes reglamentàries:

• a) Es computa la remuneració meritada en el mes al qual es refereix la cotització.
• b) A la remuneració computada d'acord amb la norma anterior, s'afegeix la part proporcional de les gratificacions extraordinàries establertes i dels altres conceptes retributius que tenen una periodicitat en la seva meritació superior a la mensual o que no tenen caràcter periòdic i se satisfan dins de l'exercici econòmic de l'any en curs. Amb aquesta finalitat, l'import anual estimat d'aquestes gratificacions extraordinàries i altres conceptes retributius es divideix per 365 i el quocient que resulta es multiplica pel nombre de dies que comprèn el període de cotització de cada mes. En cas que la remuneració que correspon al treballador tingui caràcter mensual, l'import anual esmentat es divideix per 12.
• c) Si la base de cotització que resulta d'acord amb les normes anteriors no està compresa entre la quantia de la base mínima i de la màxima que correspon al grup de cotització de la categoria professional del treballador, es cotitza per la base mínima o màxima, segons que el resultant sigui inferior o superior a aquesta. La base mínima assenyalada és d'aplicació sigui quin sigui el nombre d'hores treballades diàriament, llevat dels supòsits en què, per disposició legal, s'estableix el contrari (p. ex., contractes a temps parcial).

LES BASES DE COTITZACIÓ DE CONTINGÈNCIES PROFESSIONALS (BCCP):

La base de cotització per a aquestes contingències es calcula de la mateixa manera que en contingències comunes, però amb la particularitat que s'afegeixen les quantitats abonades en concepte d'hores extraordinàries. L'Ordre ministerial sobre cotització indica que "Per determinar la base de cotització corresponent a cada mes per les contingències d'accident de treball i malalties professionals, s'apliquen les normes a) i b) de l'apartat anterior (base de cotització per contingències comunes) amb la inclusió dels imports percebuts per les hores extraordinàries. La quantitat resultant no pot ser superior al límit màxim ni inferior al límit mínim corresponent, sigui quin sigui el nombre d'hores treballades diàriament, llevat dels supòsits en què per disposició legal s'estableix el contrari (p. ex., contractes a temps parcial).

LES BASES DE COTITZACIÓ DE HORES EXTRA (BCHE):

Per hora extraordinària s'entén cada hora de treball efectiu que es realitzi sobre la durada màxima de la jornada ordinària de treball establerta legalment, o pactada en un conveni col·lectiu o contracte de treball. La cotització addicional per hores extraordinàries es determina per l'aplicació del tipus (%) corresponent, segons la naturalesa d'aquestes hores (per força major i la resta d'hores extraordinàries que es consideren que no són de força major), per la remuneració total percebuda pel treballador per aquest concepte i sense que estigui subjecta als límits màxim o mínim.

LA BASE SUBJECTA A L'IMPOST DE LA RENDA DE LES PERSONES FÍSIQUES (BIRPF):

És el termini que es pren com a referència per a les bases i tipus de liquidació que serveixen per determinar la quota objecte de l'obligació de cotitzar a efectes del seu pagament o compliment. Llevat que s'estableixin o s'autoritzin expressament liquidacions per períodes superiors o inferiors en els termes i condicions que determinin el Ministeri d'Ocupació i Seguretat Social, els períodes de liquidació de quotes són per mensualitats naturals completes, encara que la seva meritació i/o pagament s'efectuïn per períodes diferents a mesos.

Les liquidacions de quotes relatives a conceptes retributius, inclosos en la base de cotització, però que es meriten per períodes superiors al mensual o que no tenen caràcter periòdic i que se satisfan en l'exercici econòmic corresponent, s'han de prorratejar en les liquidacions mensuals de l'exercici en qüestió (p. ex., pagues extraordinàries). D'igual manera, es liquiden, si escau, les gratificacions que no es puguin quantificar anticipadament, totalment o parcial, a efectes de prorrateig.

Els conceptes retributius que es perceben amb caràcter retroactiu, són objecte de liquidacions complementàries i s'han d'indicar en pàgines separades les bases de cotització per a cada mes, tenint en compte les bases, els tipus i la resta de condicions vigents en els mesos als quals corresponen els salaris.

Les quotes de la Seguretat Social i els altres conceptes, que es recapten juntament amb les primeres, s'ingressen en el mes següent al que correspon la seva meritació.

LA NÒMINA II

Les meritacions són les quantitats que percep la persona treballadora per diversos conceptes.  
Es divideixen en percepcions salarials i percepcions no salarials:

LA NÒMINA I- LA NÒMINA IV-LA NÒMINA V

Una nòmina és el rebut del pagament d'un salari. També és el justificant de les quantitats que vostè, com a treballador, ha pagat a la Seguretat Social i de les retencions practicades com a pagament a compte de l'Impost sobre la Renda de Persones Físiques (IRPF). És un document important que s'ha de sempre revisar i arxivar en un lloc segur.
Una nòmina pot tenir diferents formes, però s'ha d'ajustar al model establert pel Ministeri de Treball i Afers Socials o què estableixi el conveni col·lectiu de l'empresa o del sector. Vegem els conceptes sobre un exemple:

En la capçalera apareixen les dades de l'empresa (nom, domicili social, CIF i número de la Seguretat Social) i les dades de l'empleat (nom i cognoms, DNI, número d'afiliació a la Seguretat Social, categoria professional o el lloc de treball , i antiguitat a l'empresa). També hi figura el període de liquidació de la nòmina.

El salari brut mensual

El salari brut mensual (SM) és el salari brut anual (SBA) acordat entre el treballador i l'empresa dividit entre el nombre de pagues anuals (12, 14, 16 ...). És a dir, si rep un sou brut anual de 21.000 euros i dues pagues extres a l'any (14 pagues), el seu sou brut mensual és:

SM = SBA / nombre de pagues = 21.000 / 14 = 1.500 euros
Sense pagues extres, el salari mensual seria de 1.750 euros

Ara bé, és una pràctica comuna desglossar aquest sou mensual en diversos conceptes. La raó d'aquest desglossament és que alguns conceptes poden no estar subjectes a retenció de l'IRPF i / o al pagament de Seguretat Social, o el percentatge de cotització pot ser menor. Per això, el salari mensual pot estructurar-se en:

• El salari base.
• Complements salarials, com ara plus d'antiguitat, per perillositat del lloc de treball, a compte del conveni, per treball nocturn ...
• Primes de productivitat.
• Hores extres.
• Salari en espècie: són percepcions no monetàries, com ara la utilització d'un cotxe d'empresa o els tiquets de restaurant.
• Percepcions no salarials:

1. Bestretes: com un plus de transport, despeses de viatge, dietes.
2. Prestacions i indemnitzacions de la Seguretat Social per incapacitat o desocupació temporal.
3. Indemnitzacions de l'empresa per trasllats, suspensions o acomiadaments.

Les deduccions

Del salari brut mensual cal deduir:

L'import que ha de pagar el treballador a la Seguretat Social (SS). Aquest import varia, segons el sector i conveni, però sol rondar el 6% -7% del salari (addicionalment, l'empresa ha de pagar entre el 30% -40% del SBA de cada treballador). Com ja hem comentat, segons la forma d'estructurar el salari, pot haver-hi una part no subjecta al pagament de la Seguretat Social.

Les retencions practicades com a pagament a compte de l'IRPF. Aquest percentatge també és variable i depèn de l'import del salari (com més es guanyi, més gran és el percentatge) i de les circumstàncies familiars (edat, estat civil, nombre de fills, persones discapacitades al seu càrrec). És important recordar que, més endavant, en calcular el resultat de la declaració de la Renda, s'han de deduir totes les retencions practicades, de manera que resultarà menys la quantitat a pagar o major la quantitat a tornar. Per això, es consideren un "pagament a compte".

Cal tenir en compte que no és l'empresa pagadora qui practica aquestes deduccions, sinó l'Estat. L'empresa ha de fer la feina d'intermediari, deduint els diners del treballador i pagant als organismes públics.

El salari net mensual (N) és igual al salari mensual brut menys les deduccions.

N = SM - SS - IRPF

El càlcul de les pagues extres, en cas d'existir, pot complicar una mica la nòmina a primera vista, perquè la Seguretat Social es calcula sobre 12 mesos, encara que hi hagi 14 pagues. 

Seguim amb l'exemple d'un salari brut anual de 21.000 euros amb dues pagues extres. 

Suposem que la cotització a la Seguretat Social és del 6.3% i la retenció de l'IRPF és del 14%.

SM = 21.000 / 14 = 1.500 €

SS = 21.000 / 12 x 6,3 / 100 = 110,25 €

IRPF = 1.500 x 14/100 = 210 €

El sou net mensual (N) que ingressaria:

1.500 - 110,25-210 = 1.179,75 € *

Veureu que els ingressos reals són sensiblement inferiors al sou brut mensual. Cal tenir això molt en compte a l'hora de fer el pressupost d'ingressos i despeses. La bona notícia és que dues vegades l'any, cobrarà una paga extra de 1.290 €.

SM = 21.000 / 14 = 1.500 €

SS = 0

IRPF = 1.500 x 14/100 = 210 €

Net Paga extra = 1500-210 = 1290 € *

Si no tingués pagues extres (12 pagues en lloc de 14), el net mensual a cobrar seria:

SM = 21.000 / 12 = 1.750 €

SS = 21.000 / 12 x 6,3 / 100 = 110,25 €

N = 1.750 - 110,25-245 = 1.394,75 € * (però clar, no cobraria cap paga extra)

La pràctica de les pagues extres, tradició arrelada a Espanya, és convenient per a aquells que no estalvien tots els mesos de forma sistemàtica part del seu sou, ja que es troben amb "un regal" per cobrir les despeses de vacances d'estiu i Nadal. Però no s'enganyi: No és un regal, sinó diners del treballador el pagament es posposa. Per a aquells que controlin bé el seu pressupost i destinin tots els mesos una quantitat a l'estalvi i / o inversió, pot resultar més beneficiós cobrar només 12 pagues i comptar amb més liquiditat cada mes.

Calculeu bé quant cobrarà net al mes abans d'elaborar un pla de despeses.

Per acabar, reiterem la importància de guardar i arxivar les nòmines i el contracte de treball. Per sol·licitar un préstec o un altre tipus de finançament o per llogar un pis, haurà de presentar còpies de les últimes nòmines com acreditació que rep uns ingressos regulars.

* Els exemples només són didàctics. Els imports reals dependran de la fiscalitat vigent, situació familiar del treballador i desglossament del salari.

EL RÈGIM ESPECIAL DEL RECÀRREC D'EQUIVALÈNCIA

Els proveïdors repercutixen al comerciant en la factura l'IVA corresponent més el recàrrec d'equivalència, per separat i als següents tipus:

• Articles al tipus general del 21%: recàrrec del 5,2%
• Articles al tipus reduït del 10%: recàrrec de l'1,4%
• Articles al tipus superreduït del 4%: recàrrec del 0,5%

En el règim de recàrrec d'equivalència el comerciant no està obligat a efectuar cap ingrés per l'activitat, tret de per les adquisicions intracomunitàries, quan siga subjecte passiu per inversió i per les vendes d'immobles subjectes i no exemptes tret que siguen efectuades en execució de garantia.

3.CONCEPTES I EXEMPLES DE:

· L’import brut és el resultat de multiplicar les quantitats de cada article que es factura pel seu preu unitari corresponent ,posteriorment , sumarem els imports amb la finalitat d’obtenir l’import brut, és a dir sense afegir l'IVA. 

· L'import net, és el resultat de multiplicar les quantitats de cada article de la factura suman també totes les despeses, i una vegada afegit els descomptes i l'IVA.

· La quota d'IVA, és un impost indirecta sobre el consum que recau sobre el consumidor final. Té el propòsit de gravar el valor efegit o incorporat per cada empresa o professional en el procés de producció i venda. 

     - per exemple:

1. A ven X1 a B, amb un preu de 100 €, i afegeix 10 € en concepte d' IVA. Per tant, B paga a A 110 €. Resultat fiscal: A és deutor per 10 €
2. B transforma cada unitat de X1 en una unitat de X2, bé al qual fixa un preu de 150 €.
3. B ven X2 al distribuïdor C, addicionant IVA pel 15 €. Per tant, C paga a B 165 €. Resultat fiscal: B és deutor per 5 € = (15 - 10)
4. C distribueix X2 en el comerç minorista, fixant un preu de 200 €.
5. C ven X2 a la botiga D, afegint IVA por 20 €. Llavors, D paga a C 220 €. Resultat fiscal: C és deutor per 5 € = (20 - 15)
6. D ven X2 al públic, fixant un preu net de 240 €.
7. El consumidor final F compra X2 a la botiga D. F paga pel producte 264 €. Resultat fiscal: D és deutor per 4 € = (24 - 20)

· Base imposable,  és la magnitud dinerària o de qualsevol altra naturalesa que resulta de la quantificació o valoració del fet imposable. Podrà expressar-se en unitats monetàries, rendes, valors dels béns, obres o serveis, tarifes en euros, etc,,  o unitats no expressades en diners, quilos produïts, litres elaborats, etc., (bases, per exemple, dels impostos especials).

2.FACTURACIÓ

UNA FACTURA AMB UN DESCOMPTE

SOMNIS DE FIL, SA CIF: A-26000267 C/Sant Antoni, 14 08770 Igualada Tel. 93 445 34 35					NUVOLETS, SL CIF: B-45000267 Mossèn Cinto, 1 45002 Figueres Tel.: 972 44 43 35
Lloc i data: Igualada,4 de gener de 20XX Número de factura: 678					La seva comanda núm.: 234 Albarà núm.: 546
Codi		Quantitat		Descripció			Preu unitari	Preu total
RNPN-007008 RNPN-006008 RNPN-003212 RNPN-003777		100 50 150 100		Pijama nen model x Bates nen model a Pijames nena model b Bates nena model f Sub total Descompte 5%			14€ 50€ 15€ 21€	1400€ 2500€ 2250€ 2100€ 8250€ 412,50€
Total parcial
Base impossable	7837,5€		Tipus d’IVA		4%	Quota d’IVA
					10%
					21%			1645,87€
Recàrrec d’equivalència
Data de venciment: 05/03/20XX Forma de pagament: 50% en efectiu i 50% en efecte comercial a 60 dies vista.						Total factura		9483,37 €

UNA FACTURA AMB DIFERENTS TIPUS DE DESCOMPTES

SOMNIS DE FIL, SA CIF: A-26000267 C/Sant Antoni, 14 08770 Igualada Tel. 93 445 34 35					NUVOLETS, SL CIF: B-45000267 Mossèn Cinto, 1 45002 Figueres Tel.: 972 44 43 35
Lloc i data: Igualada,4 de gener de 20XX Número de factura: 678					La seva comanda núm.: 234 Albarà núm.: 546
Codi		Quantitat		Descripció			Preu unitari	Preu total
RNPN-007008 RNPN-006008 RNPN-003212 RNPN-003777		100 50 150 100		Pijama nen model x Bates nen model a Pijames nena model b Bates nena model f Sub total Descompte 5% Ràpel 3%			14€ 50€ 15€ 21€	1400€ 2500€ 2250€ 2100€ 8250€ 412,50€ 276,13€
Total parcial
Base impossable	7837,5€		Tipus d’IVA		4%	Quota d’IVA
					10%
					21%			1645,87€
Recàrrec d’equivalència
Data de venciment: 05/03/20XX Forma de pagament: 50% en efectiu i 50% en efecte comercial a 60 dies vista.						Total factura		9483,37 €

UNA FACTURA AMB DIFERENTS TIPUS D'IVA

SOMNIS DE FIL, SA CIF: A-26000267 C/Sant Antoni, 14 08770 Igualada Tel. 93 445 34 35					NUVOLETS, SL CIF: B-45000267 Mossèn Cinto, 1 45002 Figueres Tel.: 972 44 43 35
Lloc i data: Igualada,4 de gener de 20XX Número de factura: 678					La seva comanda núm.: 234 Albarà núm.: 546
Codi		Quantitat		Descripció			Preu unitari	Preu total
RNPN-007008 RNPN-006008 RNPN-003212 RNPN-003777		100 50 150 100		Pijama nen model x Bates nen model a Pijames nena model b Bates nena model f Sub total Descompte 5% Ràpel 3%			14€ 50€ 15€ 21€	1400€ 2500€ 2250€ 2100€ 8250€ 412,50€ 276,13€
Total parcial
Base impossable	7837,5€		Tipus d’IVA		4%	Quota d’IVA
					10%			783,75€
					21%			1645,87€
Recàrrec d’equivalència
Data de venciment: 05/03/20XX Forma de pagament: 50% en efectiu i 50% en efecte comercial a 60 dies vista.						Total factura		9483,37 €

UNA FACTURA AMB RECÀRREC D'EQUIVALÈNCIA

SOMNIS DE FIL, SA CIF: A-26000267 C/Sant Antoni, 14 08770 Igualada Tel. 93 445 34 35					NUVOLETS, SL CIF: B-45000267 Mossèn Cinto, 1 45002 Figueres Tel.: 972 44 43 35
Lloc i data: Igualada,4 de gener de 20XX Número de factura: 678					La seva comanda núm.: 234 Albarà núm.: 546
Codi		Quantitat		Descripció			Preu unitari	Preu total
RNPN-007008 RNPN-006008 RNPN-003212 RNPN-003777		100 50 150 100		Pijama nen model x Bates nen model a Pijames nena model b Bates nena model f Sub total Descompte 5%			14€ 50€ 15€ 21€	1400€ 2500€ 2250€ 2100€ 8250€ 412,50€
Total parcial
Base impossable	7837,5€		Tipus d’IVA		4%	Quota d’IVA
					10%
					21%			1645,87€
Recàrrec d’equivalència (5,2%)								454,98 €
Data de venciment: 05/03/20XX Forma de pagament: 50% en efectiu i 50% en efecte comercial a 60 dies vista.						Total factura		9483,37 €